Què són les Torres de Telegrafia Òptica?
Les «Torres del telègraf» són «torres de senyals» que feien les funcions d’estacions repetidores de missatges codificats. Formaven part d’una xarxa de transmissió de senyals a distància, són els orígens de les xarxes de telecomunicacions.
Encara que des de l’antiguitat s’havien utilitzat diversos sistemes d’enviament d’informació no serà fins finals del S. XIII que el francès Claude Chappe instaurà el telègraf òptic. El seu desenvolupament va ser generalitzat en tota Europa durant la primera meitat del segle XIX, el sistema es va veure afavorit per l’aparició de les ulleres de llarga vista acromàtiques que permetien situar les torres a distàncies considerables, entre dues i tres llegües (de 8 a 12 km). A Espanya l’introductor fou el General Mathe, que va ser anomenat el primer Director General de Telègrafs.
Tenien un ús civil per al govern. Des de la capçalera de línia s’enviaven notícies o ordres per mitjà de missatges codificats i xifrats amb detecció-correcció d’errors, mitjançant grafies (avui en diem “dades”), que es transmetien mitjançant un dispositiu de 7 m d’alçada col·locat en la coberta de les torres. Els signes (grafies) rebuts eren successivament repetits pels torrers, sense saber el significat del missatge, i d’aquesta manera, de torre en torre, els missatges arribaven en breu temps a l’altre extrem de la línia. La velocitat era molt variable, amb bones condicions atmosfèriques, en menys d’una hora podia transitar un missatge per les 30 torres que formaven la línia de Madrid a València, una velocitat mitjana de més de 300 km/hora amb puntes de 500-700 km/h.
Tota una revolució, aquest mateix missatge, usant el sistema tradicional del «correu de gabinet», el servei de postes a cavall, podia emprar fins a 3 o 4 dies a arribar a València. La veritat és que, durant diverses dècades del segle XIX, la veu «telègraf» s’associava a la telegrafia òptica, com l’expressió «fer telègrafs», recollida en els diccionaris de l’època, i que es referia a «fer-se senyals entre amants». Més tard s’associaria a electricitat.
La Telegrafia òptica ha estat rescatada de l’oblit, gràcies a un company nostre, Sebastià Olive Roig (La Canonja), Enginyer Tècnic de Telecomunicacions, que el 1990 en va recollir de moltes fonts la informació que quedava i en va escriure el primer llibre important sobres aquest tema.
Si ja hi hem contactat. Ja veurem amb el temps.
Dins dels terrenys de Port Aventura n´hi ha una de bastant ben conservada. Podrieu posar-vos en contacte amb el parc i intentar que la possesin en valor.