La celebració dels 50 anys de la creació de la primera Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Tècnica de Telecomunicació a Catalunya, és un bon moment per recordar, reflexionar i donar a conèixer l’entorn professional i les raons que podien haver motivat l’elecció i la creació dels estudis d’Enginyeria Tècnica de Telecomunicació per part de “La Salle”. Per fer-ho dividirem el text en dues parts: la primera des de la seva creació l’any 1844-47 fins al 1965, i una segona part des de 1965 fins al 2016.
1a part, de 1844-47 a 1965
1844 [1]. Es crea el Cos de Telègrafs amb la finalitat de “procurar pels medis que facin falta afermar l’ordre públic.”
1845 [2]. S’estableix que per entrar al cos de Telègrafs s’ha de fer “Jurament de guardar secret de les comunicacions”.
1847 [3]. Es crea la professió “d’Ajudant de Telègrafs”. Cal destacar que no era fruit d’uns estudis, els estudis facultatius van venir després. De totes maneres, l’Ajudant és i era un ofici militar que permetia substituir a l’Enginyer quan aquest no hi era.
1849-1855. Es constitueix l’Associació d’Auxilis Mutus, bàsicament per ajudar entre tots els telegrafistes afectats per problemes inesperats, com enterraments, etc …
1867 [+]. Es refunda l’Associació d’Auxilis Mutus, ja que amb el canvi de tecnologia i el pas de la telegrafia òptica a l’elèctrica, s’havia considerat innecessària una associació i s’havia abandonat.
1864, 1866, 1876 [4]. Ordenament i reglaments amb els quals es canvien els noms de les professions d’Ajudants de Telègrafs a Subdirectors i a oficials tècnics.
1865 [5]. Es crea la Unió Internacional de Telegrafia (ITU) i es reconeix un nou dret fonamental de les persones, “el secret de les comunicacions a distància”. Que és el motiu principal pel qual es va crear la professió de telegrafista.
1890 [6]. Es crea l’Escola Superior d’Enginyers Electricistes dins el Cos de Telègrafs, però un any després es tanca per diversos motius, el més important fou que segons la Llei Moyano s’havia de crear per Llei i no per Decret.
1900. Publicació de la “Llei de servitud forçosa de pas de corrents elèctrics”. Impulsada també pel Cos de Telègrafs, i la finalitat principal va ser mitigar l’augment dels problemes que suscitaven les ocupacions de propietats per les esteses de les xarxes telegràfiques en afegir les elèctriques.
1909. S’autoritza per llei la creació d’Estudis Superiors de Telegrafia, l’impulsor va ser una altra vegada el Diputat Telegrafista Gallego, Don Eduardo Vicenti.
1913. Creació efectiva de l’Escola General de Telegrafia de la Llei de 1909. En realitat no va ser una creació, ja que es va donar legalitat a l’existent en el Cos de Telègrafs.
1920. Creació del títol d’Enginyer de Telecomunicació. A partir d’aquest moment l’Ajudant de Telègrafs deixa de ser el càrrec-títol superior més alt. Es va aplicar amb efectes retroactius fins als titulats de 1913.
1946 [7]. Es canvia el nom “d’Oficial Tècnic del Cos de Telègraf” a “Ajudant de Telecomunicacions”, es recupera el títol “d’Ajudant” que havíem adquirit a la nostra creació el 1847, “Ajudant de Telègrafs” que corresponia a un grau mitjà d’ensenyança superior i era el nivell tècnic més alt, ja que, encara no s’havia creat el títol d’Enginyer de Telecomunicació. Aquest s’impulsaria amb la llei de 1909 i es crearia amb el decret de 1913 i 1920. En aquell moment, hi havia dos títols més que s’expedien a l’Escola Superior de Telecomunicació; el de “Radiotelegrafista” i “Radiotelefonista” que també gaudien d’accés a la professió.
1949 [8]. Es constitueix l’ANAT, “Associació Nacional d’Ajudants de Telecomunicació”, que parteix d’altres associacions de l’època de les quals la més important era la “Asociación Española de Ingenieros y Técnicos de Telecomunicación”. També en ordre cronològic invers l’ “Associació d’Auxilis Mutus” fundada el 1867 i una anterior amb el mateix nom de 1855. L’any 1974, l’ANAT impulsaria i constituirà el Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics de Telecomunicacions. Aquesta associació tenia reconeixement oficial i visava documents signats per enginyers.
1957 [9]. Es va publicar la “Llei d’ordenació d’Ensenyaments Tècnics”, els principals canvis van ser: treure les escoles facultatives dels diferents Ministeris i passar-les al Ministeri d’Educació. Espanya tenia un model francès adoptat de l’època de Napoleó que es regia per la Llei Moyano (20-09-1857, “d’instrucció pública” llavors es deia així a l’ensenyament públic). Amb aquesta llei cada any es llicenciava els Enginyers i Ajudants necessaris per a l’administració pública i uns pocs més, ja que, segons l’article 25 d’aquesta norma eren títols que permetien exercir una professió. L’altre canvi important fou que es va intentar, tot i que encara no s’ha aconseguit, que el títol no fos condició suficient per accedir a la professió. I, per últim, fou deixar-nos d’anomenar “Ajudants de Telecomunicació” a ser Pèrits. El títol “d’Ajudant”, segons la Llei Moyano, era d’ensenyament superior i facultatiu, és a dir, dret inextingible perquè depèn d’un títol que es renova contínuament i “Pèrits” era i és un títol d’ensenyament secundari recollit a la Llei Moyano. Cal destacar que aquest canvi no va ser desitjat per la nostra professió.
1964 [10]. Es va publicar la Llei de Reordenació d’Ensenyaments Tècnics, on entre altres punts rellevants, es va canviar el nom de Pèrits a Enginyers.
En aquell moment, el nom de “Pèrit” no s’ajustava al nivell d’estudis exigits per aconseguir el títol i, a més, administrativament corresponia a l’ensenyament secundari. Per altra banda, “Enginyer” va provocar una batalla judicial amb els Enginyers de grau Superior que no va quedar definitivament resolta fins 30 anys després amb les sentències del Suprem de 1994. Mentrestant, per un mecanisme no previst de la llei, algú es va inventar i imposar el complement “Tècnic” després del nom d’Enginyer per referir-se a un enginyer pràctic no científic. Llavors nosaltres, els “Ajudants de Telecomunicació” i els “Ajudants d’Obres Públiques” ho vam impugnar i el 1968 el Tribunal Suprem va dictar la 1a sentència important que anul·lava el complement “tècnic” del títol “d’Enginyer”, aquest punt el deixem aquí, ja que, dóna per un capítol d’un llibre. Val a dir que el canvi a “Enginyer” de la llei va ser un requisit indirecte dels americans per ajudar amb subvencions a Espanya, ja que, el seu congrés no autoritzava ajudar a un país amb tan pocs tècnics superiors titulats, “Enginyers”.
Fins aquí les fites professionals més importants fins a la creació de l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica de Telecomunicació “La Salle”. Tot seguit farem esment de les fites més importants pel que fa a la professió després de la seva creació.
2a part, des de 1965 a 2016
1970 [11]. Derogació de la Llei Moyano de 1857, el canvi més important és que es va legitimar la professió “d’Enginyer Tècnic”, sense la classe.
1971 [12]. Publicació de les facultats i competències de la professió d’Enginyer Tècnic de Telecomunicació.
1974 [13]. Es constitueix el COITT, Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics de Telecomunicació, constituït des de l’Associació Nacional d’Ajudants de Telecomunicació (ANAT).
Aquest any, amb tretze dies de diferència, es publica també la Llei 2/1974 de col·legis professionals, per organitzar les professions amb reserva d’activitat com a mitjà més idoni per controlar la deontologia professional.
1986 [14]. Llei de Facultats i Atribucions dels Enginyers Tècnics, on es reconeixen les principals tasques professionals, projectes i direccions, amidaments, docència i direcció d’indústries.
1999 [15]. Llei d’Ordenació de l’Edificació, es reconeixen les facultats per construccions de caràcter permanent heretades dels antics Ajudants de Telègrafs.
2002 [16]. Directives europees per referir-se a les “telecomunicacions”, ho faran amb el terme “comunicacions electròniques”.
2002 [17]. S’adopta la signatura digital com a mecanisme legal de reconeixement de persones i entitats. Internet deixa de ser un entreteniment i neix el món virtual seriós, i amb aquest neix un nou tipus de delicte entre persones, el telemàtic.
2007 [18]. S’adopta a la Comunitat Europea els acords de Bolonya, adopten els nous noms “Graduat en Enginyeria de… Tecnologies de Telecomunicació” i “Màster en Enginyeria de Telecomunicació”.
2015 [19]. Implantació de l’Administració Electrònica, que obliga els titulats, els Enginyers Tècnics de Telecomunicació, a relacionar-se amb l’administració per aquest mitjà, elimina la possibilitat del paper.
Fins aquí la història de la professió. No podem deixar d’accentuar que “La Salle” va ser la primera universitat, de les més de 50 universitats actuals, on es van facultar enginyers per exercir la professió d’enginyers tècnics de telecomunicació.
La facilitat de comunicar-se a distància ha passat en aquests 170 anys per diverses tecnologies, primer va ser la telegrafia òptica, 10 anys més tard es va adoptar la telegrafia elèctrica i es va declarar la reserva exclusiva de totes les aplicacions de l’electricitat al Cos de Telègrafs. Cinquanta anys després es van desenvolupar altres aplicacions com fer llum i bellugar motors, alliberant-se llavors aquestes aplicacions i la seva distribució. A començaments del segle XX amb el descobriment de l’efecte semiconductor, durant uns 70 anys es va anar adoptant la tecnologia analògica, fins que amb la miniaturització i l’augment de la capacitat de càlcul amb unitats de control hem tornat a la tecnologia digital, aquest segon canvi ha estat molt més sobtat, en uns 10-15 anys.
Cal puntualitzar també que durant aquests 170 anys s’ha mantingut el marc regulador que confirma el sistema públic de garanties en la protecció dels drets dels usuaris a favor de l’ordenament europeu.
Es consolida, doncs, la garantia que protegeix les comunicacions entre persones, de manera que qualsevol supòsit admissible d’intercepció de les mateixes es presenta com a excepcional i rodejat de límits, requisits i garanties, ja que, aquesta pràctica afecta un dret fonamental de les persones, i només el compliment d’aquests requisits i garanties permeten que aquesta afectació no es converteixi en vulneració.
Tarragona, a 17 d’octubre de 2016
Jordi Farré (exalumne de la EUETT La Salle)
Degà del COETTC [i]
President ACETT
[1] Reial Ordre d’1 de Març de 1844. Es crea el Cos de Telègrafs.
[2] Reial Ordre 10 d’Agost de 1845. Article 54. DUDEC. (Diccionari Universal de Dret Espanyol Consolidat de 1853).
[3] DUDEC. Reial Ordre 28 d’Abril de 1847.
[4] Decret de 14 de Desembre de 1864, sobre l’Ordenació del Cos de Telègrafs. Decret 3 de Juny de 1866 sobres Rgl Orgànic. 18 de Juliol de 1876, sobres Rgl. Orgànic.
[5] ITU. Convenció per constituirse el 17 de Maig de 1965.
[6] Decret de 3 de Gener de 1890, Creació de l’Escola Superior d’Enginyers Electricistes.
[7] Decret de 18 de Gener de 1946, es canvia el nom del títol acadèmic.
[8] AEITT, “Asociación Española de Ingenieros y Técnicos de Telecomunicació”, successora de l’ANAT, “Associació Nacional d’Ajudants de Telecomunicació”.
[9] Llei 20 de Juliol de 1957, Ordenació dels ensenyaments tècnics.
[10] Llei 2 de 20 d’Abril de 1964, Reordenació dels ensenyaments tècnics.
[11] Llei 14 de 6 d’Agost de 1970, Llei General d’Educació.
[12] Decret de 13 d’Agost de 1971. Facultats i Competències dels Enginyers Tècnics de Telecomunicació.
[13] Decret 332 de 31 de Gener de 1974. Constitució del COITT.
[14] Llei 12 d’1 d’Abril de 1986. De Facultats i Atribucions dels Enginyers i Arquitectes Tècnics.
[15] Llei 38 de 5 de Novembre de 1999. Ordenació de l’Edificació.
[16] Directives 2002/19/20/21/22/CE de 3 de Març de 2002, entre altres, sobre comunicacions electròniques (Telecomunicacions).
[17] Llei 59 de 19 de Desembre de 2003, de Signatura Electrònica. Hi va haver un RDL-14 de 1999 que va quedar obsolet
[18] RD-1393 de 29 de Octubre de 2007, Ordenació d’ensenyaments oficials per adopció d’acords de Bolonya.
[19] L-39 de 1 d’Octubre de 2015, Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques.
[i] AQUEST TEXT ES TOTALMENT INÈDIT, S’HA ESCRIT PER AQUESTA NOTÍCIA. ESTÀ PERMESA LA SEVA DIFUSIÓ ANOMENANT LA FONT, EL COETTC (COL·LEGI OFICIAL D’ENGINYERS TÈCNICS DE TELECOMUNICACIÓ DE CATALUNYA). Fonts: Gacetas, BOE, Asociación Amigos del Telégrafo, escrits de Sr. Sebastian Oliver Roig (2013), Olga Pérez, Vicente Miralles, Felix Jiménez i Jesús Sánchez Miñana, entre altres.
