La celebració dels 50 anys de la creació de la primera Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Tècnica de Telecomunicació a Catalunya, “EUETT La Salle”, és un bon moment per recordar, reflexionar i donar a conèixer l’entorn professional i les raons que podien haver motivat l’elecció i la creació dels estudis d’Enginyeria Tècnica de Telecomunicació per part de “La Salle”. Per fer-ho dividirem el text en dues parts: la primera prèvia a la creació de l’EUETT que va des de la creació de la professió a l’any 1844-47 fins al 1965, i una segona part des de 1965 fins al 2016.
1a part, de 1844-47 a 1965
1844 [1]. Es crea el Cos de Telègrafs, i amb quest la professió, amb la finalitat de “procurar pels medis que facin falta afermar l’ordre públic.”
1845 [2]. S’estableix que per entrar al cos de Telègrafs s’ha de fer “Jurament de guardar secret de les comunicacions”.
1847 [3]. Es crea la professió “d’Ajudant de Telègrafs”. Cal destacar que calia superar unes oposicions, els estudis facultatius van venir després. De totes maneres, l’Ajudant és un ofici militar que permetia substituir a l’Enginyer quan aquest no hi era.
1849-1855. Es constitueix l’Associació d’Auxilis Mutus, bàsicament per ajudar entre tots, als telegrafistes afectats per problemes inesperats, com enterraments, malalties, etc …
1867 [+]. Es refunda l’Associació d’Auxilis Mutus de Telègrafs, ja que amb el canvi de tecnologia i el pas de la telegrafia òptica a l’elèctrica, s’havia considerat innecessària una associació i s’havia abandonat.
1864, 1866, 1876 [4]. Ordenament i reglaments amb els quals es canvien els noms de les professions d’Ajudants de Telègrafs a Subdirectors i a oficials tècnics.
1865 [5]. Es crea la Unió Internacional de Telegrafia (ITU) i es reconeix un nou dret fonamental de les persones, “el secret de les comunicacions a distància”. Que és el motiu principal pel qual es va reconèixer internacionalment la professió de telegrafista.
1890 [6]. Es crea l’Escola Superior d’Enginyers Electricistes dins el Cos de Telègrafs. Impulsada per el Diputat Telegrafista Gallec, Don Eduardo Vicenti.
1900 [x]. Publicació de la “Llei de servitud forçosa de pas de corrents elèctrics”. Impulsada també pel Cos de Telègrafs, i la finalitat principal va ser mitigar l’augment dels problemes que suscitaven les ocupacions de propietats per les esteses de les xarxes telegràfiques en afegir les elèctriques.
1909 [x]. S’autoritza per llei la creació d’Estudis Superiors de Telegrafia, impulsada per Don Eduardo Vicenti.
1913 [x]. Creació de l’Escola General de Telegrafia impulsada per la Llei de 1909. En realitat es va donar legalitat a l’existent dins el Cos de Telègrafs. Per friccions i interessos polítics no es va permetre explícitament el títol “d’Enginyer”, en el seu lloc es va dir “el títol que correspongui”.
1918 [x]. Subsistència de l’Associació d’Auxilis Mutus de Telègrafs.
1920 [x]. Creació per decret del títol “d’Enginyer de Telecomunicació”. En realitat es va corregir el defecte del decret de 1913, i el nom previst en la llei de 1909 i aprovat en el consell de ministres era el de “Enginyer Telegrafista” però justa abans de publicar-se es va canviar Telegrafista per Telecomunicació al igual que acabava de fer la ITU. Fins la publicació d’aquest Decret “l’Ajudant de Telègrafs” era el càrrec-títol “superior” més alt. El Decret es va aplicar amb efectes retroactius adoptant tots el titulats des de 1913 afectats per el “títol que correspongui” el de “Enginyer de Telecomunicació”.
1946 [7]. Es canvia el nom “d’Oficial Tècnic del Cos de Telègraf” a “Ajudant de Telecomunicacions”, es recupera el títol “d’Ajudant” que havíem adquirit a la nostra creació el 1847, “Ajudant de Telègrafs” que corresponia a un grau mitjà d’ensenyança superior i era el nivell tècnic més alt, donat que llavors, 1947, encara no s’havia creat el títol d’Enginyer de Telecomunicació. Aquest, com hem dir, s’impulsaria amb la llei de 1909 i es crearia amb el decret de 1913 i 1920. En aquell moment, hi havia dos títols més que s’expedien a l’Escola Superior de Telecomunicació; el de “Radiotelegrafista” i “Radiotelefonista” que també gaudien d’accés a la professió.
1949 [8]. Es constitueix l’ANAT, “Associació Nacional d’Ajudants de Telecomunicació”, que parteix d’altres associacions de l’època de les quals la més important era la “Asociación Española de Ingenieros y Técnicos de Telecomunicación”. També en ordre cronològic invers l’ “Associació d’Auxilis Mutus” fundada el 1867 i una anterior amb el mateix nom de 1855. L’any 1974, l’ANAT impulsaria i constituirà el Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics de Telecomunicacions. Aquesta associació tenia reconeixement oficial i visava documents signats per enginyers.
1957 [9]. Es va publicar la “Llei d’ordenació d’Ensenyaments Tècnics”, els principals canvis van ser: treure les escoles facultatives dels diferents Ministeris i passar-les al Ministeri d’Educació. Espanya tenia un model francès adoptat de l’època de Napoleó que es regia per la Llei Moyano (20-09-1857, “d’instrucció pública” llavors es deia així a l’ensenyament públic). Amb aquesta llei cada any es llicenciava els Enginyers i Ajudants necessaris per a l’administració pública i uns pocs més, ja que, segons l’article 25 d’aquesta norma eren títols que permetien exercir una professió. L’altre canvi important fou que es va intentar, tot i que encara no s’ha aconseguit, que el títol no fos condició suficient per accedir a la professió. I, per últim, fou deixar-nos d’anomenar “Ajudants de Telecomunicació” a ser Pèrits. El títol “d’Ajudant”, segons la Llei Moyano, era d’ensenyament superior i facultatiu, és a dir, dret inextingible perquè depèn d’un títol que es renova contínuament i “Pèrits” era i és un títol d’ensenyament secundari recollit a la Llei Moyano. Cal destacar que aquest canvi no va ser desitjat per la nostra professió.
1964 [10]. Es va publicar la Llei de Reordenació d’Ensenyaments Tècnics, on entre altres punts rellevants, es va canviar el nom de Pèrits a Enginyers.
En aquell moment, el nom de “Pèrit” no s’ajustava al nivell d’estudis exigits per aconseguir el títol i, a més, administrativament corresponia a l’ensenyament secundari. Per altra banda, “Enginyer” va provocar una batalla judicial amb els Enginyers de grau Superior que no va quedar definitivament resolta fins 30 anys després amb les sentències del Suprem de 1994. Mentrestant, per un mecanisme no previst de la llei, algú es va inventar i imposar el complement “Tècnic” després del nom d’Enginyer per referir-se a un enginyer pràctic no científic. Llavors nosaltres, els “Ajudants de Telecomunicació” i els “Ajudants d’Obres Públiques” ho vam impugnar i el 1968 el Tribunal Suprem va dictar la 1a sentència important que anul·lava el complement “tècnic” del títol “d’Enginyer”, aquest punt el deixem aquí, ja que, dóna per un capítol d’un llibre. Val a dir que el canvi a “Enginyer” de la llei va ser un requisit indirecte dels americans per ajudar amb subvencions a Espanya, ja que, el seu congrés no autoritzava ajudar a un país amb tan pocs tècnics superiors titulats, “Enginyers”.
Fins aquí les fites professionals més importants fins a la creació de l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica de Telecomunicació “La Salle”. Tot seguit farem esment de les fites més importants pel que fa a la professió després de la seva creació.
2a part, des de 1965 a 2016
1970 [11]. Derogació de la Llei Moyano de 1857, el canvi més important és que es va legitimar la professió “d’Enginyer Tècnic”, sense la classe.
1971 [12]. Publicació de les facultats i competències de la professió d’Enginyer Tècnic de Telecomunicació.
1974 [13]. Es constitueix el COITT, Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics de Telecomunicació, constituït des de l’Associació Nacional d’Ajudants de Telecomunicació (ANAT).
Aquest any, amb tretze dies de diferència, es publica també la Llei 2/1974 de col·legis professionals, per organitzar les professions amb reserva d’activitat com a mitjà més idoni per controlar la deontologia professional.
1986 [14]. Llei de Facultats i Atribucions dels Enginyers Tècnics, on es reconeixen les principals tasques professionals, projectes i direccions, amidaments, docència i direcció d’indústries.
1999 [15]. Llei d’Ordenació de l’Edificació, es reconeixen les facultats per construccions de caràcter permanent heretades dels antics Ajudants de Telègrafs.
2002 [16]. Directives europees per referir-se a les “telecomunicacions”, ho faran amb el terme “comunicacions electròniques”.
2002 [17]. S’adopta la signatura digital com a mecanisme legal de reconeixement de persones i entitats. Internet deixa de ser un entreteniment i neix el món virtual seriós, i amb aquest neix un nou tipus de delicte entre persones, el telemàtic.
2007 [18]. S’adopta a la Comunitat Europea els acords de Bolonya, adopten els nous noms “Graduat en Enginyeria de… Tecnologies de Telecomunicació” i “Màster en Enginyeria de Telecomunicació”.
2015 [19]. Implantació de l’Administració Electrònica, que obliga els titulats, els Enginyers Tècnics de Telecomunicació, a relacionar-se amb l’administració per aquest mitjà, elimina la possibilitat del paper.
Fins aquí la història de la professió. No podem deixar d’accentuar que “La Salle” va ser la primera universitat, de les més de 50 universitats actuals, on es van facultar enginyers per exercir la professió d’enginyers tècnics de telecomunicació.
La facilitat de comunicar-se a distància ha passat en aquests 170 anys per diverses tecnologies, primer va ser la telegrafia òptica, 10 anys més tard es va adoptar la telegrafia elèctrica i es va declarar la reserva exclusiva de totes les aplicacions de l’electricitat al Cos de Telègrafs. Cinquanta anys després es van desenvolupar altres aplicacions com fer llum i bellugar motors, alliberant-se llavors aquestes aplicacions i la seva distribució. A començaments del segle XX amb el descobriment de l’efecte semiconductor, durant uns 70 anys es va anar adoptant la tecnologia analògica, fins que amb la miniaturització i l’augment de la capacitat de càlcul amb unitats de control hem tornat a la tecnologia digital, aquest segon canvi ha estat molt més sobtat, en uns 10-15 anys.
Cal puntualitzar també que durant aquests 170 anys s’ha mantingut el marc regulador que confirma el sistema públic de garanties en la protecció dels drets dels usuaris a favor de l’ordenament europeu.
Es consolida, doncs, la garantia que protegeix les comunicacions entre persones, de manera que qualsevol supòsit admissible d’intercepció de les mateixes es presenta com a excepcional i rodejat de límits, requisits i garanties, ja que, aquesta pràctica afecta un dret fonamental de les persones, i només el compliment d’aquests requisits i garanties permeten que aquesta afectació no es converteixi en vulneració.
Tarragona, a 17 d’octubre de 2016
Jordi Farré (exalumne de la EUETT La Salle)
Degà del COETTC [i]
President ACETT
[1] Reial Ordre d’1 de Març de 1844. Es crea el Cos de Telègrafs.
[2] Reial Ordre 10 d’Agost de 1845. Article 54. DUDEC. (Diccionari Universal de Dret Espanyol Consolidat de 1853).
[3] DUDEC. Reial Ordre 28 d’Abril de 1847.
[4] Decret de 14 de Desembre de 1864, sobre l’Ordenació del Cos de Telègrafs. Decret 3 de Juny de 1866 sobres Rgl Orgànic. 18 de Juliol de 1876, sobres Rgl. Orgànic.
[5] ITU. Convenció per constituir-se el 17 de Maig de 1965.
[x] 1867 Constitució de la AAMCT, Associació d’Axilis Mutus de Telègrafs.
[6] Decret de 3 de Gener de 1890, Creació de l’Escola Superior d’Enginyers Electricistes.
[x] Llei de 23 de Març de 1900 de Servitud forçosa de pas de corrents elèctrics.
[x] Llei de 14 de Juny de 1909 Reorganitza Serveis de Correus i Telègrafs. Disposicions comuns, Base 18.
[x] Ordre de 17 de Desembre de 1918. Autoritza Subsistència AAMT, Associació Auxilis Mutus de Telègrafs.
[x] Real Decret de 22 de Abril de 1920. Reglament de l’Escola Oficial de Telegrafia. Crea títol “d’Enginyer de Telecomunicació.”
[7] Decret de 18 de Gener de 1946, es canvia el nom del títol acadèmic.
[8] AEITT, “Asociación Española de Ingenieros y Técnicos de Telecomunicació”, successora de l’ANAT, “Associació Nacional d’Ajudants de Telecomunicació”.
[9] Llei 20 de Juliol de 1957, Ordenació dels ensenyaments tècnics.
[10] Llei 2 de 20 d’Abril de 1964, Reordenació dels ensenyaments tècnics.
[11] Llei 14 de 6 d’Agost de 1970, Llei General d’Educació.
[12] Decret de 13 d’Agost de 1971. Facultats i Competències dels Enginyers Tècnics de Telecomunicació.
[13] Decret 332 de 31 de Gener de 1974. Constitució del COITT.
[14] Llei 12 d’1 d’Abril de 1986. De Facultats i Atribucions dels Enginyers i Arquitectes Tècnics.
[15] Llei 38 de 5 de Novembre de 1999. Ordenació de l’Edificació.
[16] Directives 2002/19/20/21/22/CE de 3 de Març de 2002, entre altres, sobre comunicacions electròniques (Telecomunicacions).
[17] Llei 59 de 19 de Desembre de 2003, de Signatura Electrònica. Hi va haver un RDL-14 de 1999 que va quedar obsolet
[18] RD-1393 de 29 de Octubre de 2007, Ordenació d’ensenyaments oficials per adopció d’acords de Bolonya.
[19] L-39 de 1 d’Octubre de 2015, Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques.
[i] AQUEST TEXT ES TOTALMENT INÈDIT, S’HA ESCRIT PER AQUESTA NOTÍCIA. ESTÀ PERMESA LA SEVA DIFUSIÓ ANOMENANT LA FONT, EL COETTC (COL·LEGI OFICIAL D’ENGINYERS TÈCNICS DE TELECOMUNICACIÓ DE CATALUNYA). Fonts: Gacetas, BOE, Asociación Amigos del Telégrafo, escrits de Sr. Sebastian Oliver Roig (2013), Olga Pérez, Vicente Miralles, Felix Jiménez i Jesús Sánchez Miñana, entre altres.
