L’intercanvi a la Comissió de Justícia del Parlament ha marcat un abans i un després en la lluita pel col·legi català. La intervenció del diputat Isaac Padrós ha deixat en evidència l’estancament administratiu i obre la via per al reconeixement del «COETTC en constitució».
19 Febrer 2026. En el complex laberint de la governança col·legial i les competències compartides, poques causes arrosseguen una càrrega de legitimitat tan evident —i un bloqueig tan injustificat— com la segregació del Col·legi Oficial de Graduats i Enginyers Tècnics de Telecomunicació de Catalunya (COETTC).
Recentment, la Comissió de Justícia del Parlament ha viscut un episodi clau on el diputat Isaac Padrós ha realitzat una intervenció magistral, tècnicament impecable i políticament incisiva. Amb un domini absolut de la jurisprudència i de la realitat del sector, Padrós ha posat el Conseller Ramon Espadaler i tot el Govern davant el mirall de les seves pròpies competències, demanant una acció que acabi amb dècades de greuge comparatiu.
.
«Acord» de Sant Jordi de 2024: La fi de l’excusa procedimental
Un dels punts d’inflexió més recents en aquest procés es va produir el Sant Jordi de 2024. En una data tan simbòlica per a Catalunya, els membres de la demarcació catalana van ser cridats a les urnes. Els resultats van ser aclaparadors:
- Participació: Un 56% dels membres.
- Consens: Un 91% dels vots a favor de la segregació.
Aquesta dada és la clau de volta jurídica. L’any 2010, el president José Montilla va signar el Decret 141/2010, però els tribunals el van anul·lar el 2016 (Ex Tunc). És vital entendre que aquesta nul·litat era estrictament per un defecte de procediment, no competencial, basat en el quòrum de les assemblees per acordar la segregació del 2003 i 2008. En aquell moment, s’havia assolit una participació del 30%, xifra que complia amb el 25% que exigia la llei de col·legis professionals catalana; no obstant això, la sentència del Tribunal Constitucional del 2013 va anul·lar aquesta competència autonòmica, forçant l’aplicació de l’article 79 dels estatuts del COITT (RD 4/2018) que exigia una participació de la meitat més un dels col·legiats (50%+1), un requisit que llavors resultava insubsanable.
Ara, amb la participació del 56% i el 91% de vots favorables assolits el 2024, el requisit de l’article 79 —que el mateix Consell d’Estat va qualificar d’«essencial» en el seu dictamen de 2017— ja s’ha complert amb escreix. L’anomenada «esmena insubsanable» ha quedat definitivament superada per la via democràtica.
El full de ruta culminat el 2025: La llei empara el funcionament
Seguint aquest impuls incontestable, el procés ha complert escrupolosament amb tots els passos marcats. El 30 d’abril de 2025 es va fer un pas decisiu amb l’elecció de la junta constitutiva i l’aprovació dels estatuts.
Aquest procés de construcció institucional va culminar el passat 6 de novembre amb la celebració de les primeres eleccions col·legials, que va registrar una participació massiva de gairebé 500 vots. Aquesta mobilització no és només una xifra: és la constatació rotunda que el col·lectiu està organitzat, madur i completament preparat per a l’autogovern professional.
Des d’un punt de vista estrictament jurídic, el COETTC ja no és una aspiració, sinó una entitat operativa. L’article 79.6 dels Estatuts vigents del COITT (RD 4/2018) és meridià: estableix textualment que «s’entendrà que el nou Col·legi autonòmic comença a funcionar un cop aprovats els seus Estatuts i elegits els seus càrrecs». Així doncs, fins i tot sota el marc normatiu estatal, el col·legi ja té plena autorització i capacitat legal per operar. Un cop es tenen estatuts i junta de govern, la maquinària està en marxa de facto i de dret. La realitat democràtica ja existeix i funciona; només manca la voluntat política de l’administració per reconèixer-la formalment i posar-se al dia amb la realitat del sector.
L’esgotament de la subsidiarietat: Què és i per què ja no és vàlida
Durant la comissió, el Conseller Espadaler s’ha refugiat en el concepte de subsidiarietat per justificar l’espera a l’Estat. Però, què vol dir exactament això i per què aquest argument ha caducat?
En dret administratiu, la subsidiarietat en aquest context implica que l’Estat (mitjançant el COITT nacional) regula i gestiona la professió a Catalunya de forma temporal i «per defecte», només mentre no hi hagi una estructura autonòmica pròpia. És a dir, actua de suplent. No obstant això, l’article 125 de l’Estatut d’Autonomia atorga a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de col·legis professionals.
Aquest principi queda avalat pel Dictamen 721/2017 del Consell d’Estat (pàg. 24), que especifica de forma molt clara que la regulació estatal s’estableix «sense perjudici de les competències de les comunitats autònomes». Així doncs, la subsidiarietat té data de caducitat i s’esgota en el precís moment en què la demarcació catalana acorda la segregació complint amb l’article 79. Un cop es vota a favor, s’activa la competència exclusiva catalana i el paper de l’Estat i del COITT nacional passa a ser merament instrumental i de tràmit (derivar el decret).
La subsidiarietat no pot ser una excusa per a un bloqueig permanent. En el moment que Catalunya compleix els seus deures procedimentals, la Generalitat ja no ha de ser «subsidiària» d’una administració estatal, sinó executora de la seva sobirania.
Una solució d’ofici: «COETTC en constitució»
El Govern de Salvador Illa té a les seves mans culminar la feina que va iniciar el president Montilla fa 15 anys. L’actual bloqueig injustificat per part del Secretari General de Telecomunicacions, el Sr. Matías González Martín, i la Junta del COITT, no només atempta contra l’article 79.4, sinó que erosiona l’autogovern català i deixa els professionals als llimbs.
El camí cap a la solució passa per un acte de dignitat administrativa. El Conseller Espadaler, instat per la clara exposició d’Isaac Padrós, pot ordenar l’obertura d’una entrada en el registre de la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques amb la denominació de «COETTC en constitució».
Si la Generalitat inscriu el col·legi «en constitució», no està envaint el Reial Decret estatal que falta, sinó que està exercint la seva facultat d’ordenació del mapa col·legial català. És un acte administratiu propi que posa fi a la subsidiarietat i reconeix la realitat jurídica catalana que el Dictamen 721/2017 ja protegia.
Aquesta inscripció és la resposta cautelosa però ferma que el sector necessita:
- Seguretat jurídica: Identificar clarament qui representa els enginyers tècnics a Catalunya.
- Transparència: Informar al mercat i a la ciutadania de la situació real del col·legi.
- Dignitat Professional: Reconèixer el resultat de les urnes del 2024 i 2025 mentre els tribunals resolen el bloqueig de fons.
Catalunya i el sector de les telecomunicacions no poden esperar més. L’excusa de la subsidiarietat s’ha acabat; és l’hora de l’execució competencial i de la dignitat professional.
.
