Consuelo Álvarez i Clara Campoamor. Telegrafistes pioneres i dones

1974

Ver versión castellano

Treballar o votar són drets que, ara, les dones els hem fet nostres i sense els quals no visionem el nostre dia a dia ni ara ni en el futur. Però arribar fins aquí no ha estat un camí de roses i per poder posar els punts de la Igualtat en drets tan fonamentals com aquests han hagut moltes dones que han lluitat i molt per aconseguir-ho.

En aquest mes que se celebra el Dia Internacional de la Dona Treballadora, hem volgut recordar la tasca que algunes d’elles han fet per establir l’estatus de llibertat que ara gaudim. En aquest sentit,  volem recordar que el Cos de Telegrafistes d’Espanya va ser el primer del territori espanyol que va fer un pas endavant per obrir el mercat laboral a la dona l’any 1881 quan va ser contractada la primera dona telegrafista, Josefa Álvarez Portela, esposa de l’Oficial encarregat de l’estació de Nava del Rey. Per poder accedir-hi havien de saber llegir i escriure correctament, les quatre regles d’aritmètica i conèixer el funcionament de l’aparell morse, tal com va explicar Sebastián Olivé (1932-2013), promotor de l’Asociación de Amigos del Telégrafo de España (AAT) a Historia de Telégrafos en el capítol Las mujeres en Telégrafos.

Aquesta va ser la primera de moltes dones que van formar part del cos de telegrafistes d’Espanya i entre les quals s’ha de destacar a dues, Consuelo Álvarez Pool i Clara Campoamor que van anar més enllà i van aconseguir grans fites per la dona en el periodisme i la política, respectivament.

Consuelo Álvarez. Discurs Assemblea Republicana al Frontón Central. Madrid 1907
Consuelo Álvarez. Discurs Assemblea Republicana al Frontón Central. Madrid 1907

Tant una com l’altra van destacar pel seu tarannà feminista, progressista i la defensa aferrissada dels drets de les dones que fins a aquell moment eren impensables. Les seves vides es van creuar quan van coincidir en les primeres oposicions que se celebraven per al Cos de Telègrafs, l’any 1909 i d’alguna manera o altra van anar coincidint durant la seva carrera.
Les seves trajectòries van anar sempre en la mateixa direcció: la defensa dels drets de les dones tot i que cadascuna per vies diferents. Álvarez a través de la seva ploma, en un principi com a redactora a diaris com el País i la revista El Telegrafista i més tard com a integrant del primer Gabinet de Premsa de la Direcció General de Telègrafs i després a la Junta Consultiva de Telègrafs, fou la primera dona que accedia a un càrrec d’un òrgan assessor d’aquestes característiques. També va donar conferències per tot Espanya defensant els drets de la dona. I sota el pseudònim de Violeta, va escriure diversos llibres on defensava l’educació de les dones, el seu accés a la formació superior i la seva independència econòmica.
En canvi Campoamor va triar la via de l’advocacia i la política. Es definia com a republicana al 100%, un dels seus ideals va ser unir tots el republicans en unes úniques sigles fet que no va aconseguir mai. Va ser la segona dona que es va incorporar al Col·legi d’Advocats després de Victòria Kent. Més tard, ja en política, es va afiliar al Partit Radical amb el qual va aconseguir el seu escó per Madrid a les eleccions de l’any 1931. Va formar part de la Comissió Constitucional encarregada d’elaborar el projecte de la Constitució de la nova República integrada per 21 diputats. Aquí va lluitar per establir la no discriminació per raó de sexe, la igualtat jurídica dels fills i filles de dins i fora del matrimoni, el divorci i el sufragi universal, el “vot femení”. Va aconseguir-ho tot, excepte el relatiu al vot, que va haver de debatre’s a les Corts d’Espanya. 

Clara Campoamor durant el seu discurs per aconseguir el vot de les dones.
Clara Campoamor durant el seu discurs per aconseguir el vot de les dones.

Això va succeir l’1 d’octubre de 1931 amb l’esquerra, excepte el partit socialista i alguns republicans, en contra al creure que les dones eren més conservadores i per tant donaríem el vot a la dreta. Així, el seu propi partit va enfrontar a Campoamor amb Kent, diputada de renom que es posicionava en contra d’aquest dret. El debat va ser tot un esdeveniment del qual va sortir, sense cap mena de dubte, guanyadora Campoamor i per tant va suposar l’aprovació de l’article 36, sobre el vot femení, amb 161 vots a favor i 121 en contra, el que va suposar una fita històrica i un pas endavant per a la dona dins d’una societat totalment patriarcal.
Les dones van votar per primera vegada a les eleccions de 1933 i paradoxalment ni Kent ni Campoamor van sortir elegides.
Relegada pels seus companys, va acabar la seva carrera política i va començar el seu exili a Europa, Buenos aires i finalment a Suïssa on va morir l’any 1972. No va tornar mai més a Espanya.
La importància històrica per les dones, de les dues telegrafistes, és un gran honor per la professió i pel nostre col·lectiu, principalment per a l’AAT, de tal manera que en homenatge a Clara Campoamor el 12 de febrer, dia del seu naixement, se celebra el Dia de la Dona Telegrafista.

 


Versión en castellano

Trabajar o votar son derechos que, ahora, las mujeres los hemos hecho nuestros y sin los cuales no visionamos nuestro día a día ni ahora ni en el futuro. Pero llegar hasta aquí no ha sido un camino de rosas y para poder poner los puntos de la Igualdad en derechos tan fundamentales como estos han habido muchas mujeres que han luchado para conseguirlo.

 

En este mes que se celebra el Día Internacional de la Mujer Trabajadora, hemos querido recordar la tarea que algunas de ellas han hecho para establecer el estatus de libertad que ahora disfrutamos.
En este sentido, queremos recordar que el Cuerpo de Telegrafistas de España fue el primero del territorio español que dio un paso adelante para abrir el mercado laboral a la mujer en 1881 cuando fue contratada la primera mujer telegrafista, Josefa Álvarez Portela, esposa del Oficial encargado de la estación de Nava del Rey. Para poder acceder tenían que saber leer y escribir correctamente, las cuatro reglas de aritmética y conocer el funcionamiento del aparato morse, tal como explicó Sebastián Olivé (1932-2013), promotor del Asociación de Amigos del Telégrafo de España (AAT) en Historia de Telégrafos en el capítulo Las mujeres en Telégrafos.
Esta fue la primera de muchas mujeres que formaron parte del cuerpo de telegrafistas de España y entre las cuales se debe destacar a dos, Consuelo Álvarez Pool y Clara Campoamor que fueron más allá y consiguieron grandes hitos para la mujer en el periodismo y la política, respectivamente.

Consuelo Álvarez. Discurso Asamblea Republicana al Frontón Central. Madrid 1907
Consuelo Álvarez. Discurso Asamblea Republicana al Frontón Central. Madrid 1907

Tanto una como la otra destacaron por su talante feminista, progresista y la defensa enconada de los derechos de las mujeres que hasta aquel momento eran impensables. Sus vidas se cruzaron cuando coincidieron en las primeras oposiciones que se celebraron para el Cuerpo de Telégrafos, en 1909 y de alguna manera u otra fueron coincidiendo durante su carrera.

Sus trayectorias fueron siempre en la misma dirección: la defensa de los derechos de las mujeres a pesar de que cada una por vías diferentes. Álvarez a través de su pluma, en un inicio como redactora en periódicos como El País y la revista El Telegrafista y más tarde como integrante del primer Gabinete de Prensa de la Dirección General de Telégrafos y después en la Junta Consultiva de Telégrafos, fue la primera mujer que accedía a un cargo de un órgano asesor de estas características. También dio conferencias por toda España defendiendo los derechos de la mujer. Y bajo el pseudónimo de Violeta, escribió varios libros donde defendía la educación de las mujeres, su acceso a la formación superior y su independencia económica.

En cambio Campoamor eligió la vía de la abogacía y la política. Se definía como republicana al 100%, uno de sus ideales fue unir a todos los republicanos en unas únicas siglas hecho que no consiguió nunca. Fue la segunda mujer que se incorporó al Colegio de Abogados después de Victoria Kent. Más tarde, ya en política, se afilió al Partido Radical con el cual consiguió su escaño por Madrid en las elecciones del año 1931. Formó parte de la Comisión Constitucional encargada de elaborar el proyecto de la Constitución de la nueva República integrada por 21 diputados. Aquí luchó para establecer la no discriminación por razón de sexo, la igualdad jurídica de los hijos e hijas de dentro y fuera del matrimonio, el divorcio y el sufragio universal, el “voto femenino”. Lo consiguió todo, excepto lo relativo al voto, que tuvo que debatirse en las Cortes de España.

Clara Campoamor durante su discurso para conseguir el voto de las mujeres.
Clara Campoamor durante su discurso para conseguir el voto de las mujeres.

Esto sucedió el 1 de octubre de 1931 con la izquierda, excepto el partido socialista y algunos republicanos, en contra al creer que las mujeres eran más conservadoras y por lo tanto darian el voto a la derecha. Así, su propio partido enfrentó a Campoamor con Kent, diputada de renombre que se posicionaba en contra de este derecho. El debate fue todo un acontecimiento del cual salió, sin ningún tipo de duda, ganadora Campoamor y por lo tanto supuso la aprobación del artículo 36, sobre el voto femenino, con 161 votos a favor y 121 en contra, lo que supuso un hito histórico y un paso adelante para la mujer dentro de una sociedad totalmente patriarcal.
Las mujeres votaron por primera vez en las elecciones de 1933 y paradójicamente ni Kent ni Campoamor salieron elegidas.
Relegada por sus compañeros, acabó su carrera política y empezó su exilio en Europa, Buenos Aires y finalmente en Suiza donde murió en 1972. No volvió nunca más a España.
La importancia histórica para las mujeres, de las dos telegrafistes, es un gran honor para la profesión y para nuestro colectivo, principalmente para el AAT, de tal manera que en homenaje a Clara Campoamor el 12 de febrero, día de su nacimiento, se celebra el Día de la Mujer Telegrafista.

 

Articles relacionats: Violeta, la periodista, telegrafista y dama roja que impulsó la liberación de la mujer a principios del XX

 

Total Page Visits: 1927 - Today Page Visits: 2
Artículo anteriorJornada de l’eina de licitació electrònica “Sobre Digital 2.0”
Artículo siguienteEscalfant motors per la IX edició de la Cursa Intercol

DEJA UNA RESPUESTA

Por favor ingrese su comentario!
Por favor ingrese su nombre aquí