La història comença l’octubre de 1931 quan 80 diputats de l’òrbita del PSOE van votar a favor del vot de la dona en el parlament de l’Estat. Això va succeir després que Clara Campoamor i Consuelo Álvarez, telegrafistes les dues, mitjançant el Cos de Telègrafs divulguessin als diaris de l’Estat dels detalls de les discussions al Congrés dels Diputats donat aquest anaven a votar negativament. En les direccions dels partits d’esquerres hi havia la ferma convicció que les dones eren conservadores influïdes pels seus marits i per l’església. El Diari de sessions publicat per ABC de l’1/10/1931 recollia: arguments en contra “el histerismo impide votar a la mujer hasta la época menopáusica“, i a favor “la única manera de arrancar a la mujer de las garras del confesionario es concederle el voto”.
La fita d’aconseguir el vot de les dones, el van portar a terme 4 dones, que van decidir presentar-se a diputades cadascuna en un partit polític diferent, cal notar que es podien presentar a diputades però no podien votar. Elles eren Consuelo Álvarez (Barcelona) del partit Republicà Federal (esquerra), Clara Campoamor del partit Radical (Lerroux republicà dreta), Victoria Kent del partit Republicà Radical Socialista, i Margarita Nelken del PSOE. Les tres últimes van ser elegides com a diputades però entre les 4 van presentar les iniciatives legislatives amb ajuda dels seus partits.
Durant el procés Victòria Kent i Margarita Nelken van patir les postures contràries al vot de la dona en els seus propis partits, ja que com hem dit, es considerava que aquestes eren conservadores i aquest vot els podia fer perdre escons, com de fet va ocórrer en les eleccions de 1934, en què van votar les dones per 1era vegada.
Davant aquest problema, Consuelo Álvarez, dona TIC (telegrafista), molt capaç i lluitadora pels drets de la dona, les seves primeres iniciatives en favor del sufragi universal daten de 1906 (amb Benito Pérez Galdós), aprofitant que en aquell moment era una autoritat en la Junta Consultiva del Cos de Telègrafs, un organisme tècnic d’homes creat feia 100 anys, al que havia dedicat gran part de la seva feina dins el Cos de Telègrafs, recordem que hi va entrar el 1885 després d’aprovar l’examen sent una de les primeres dones en entrar-hi, després al 1909 amb Clara Campoamor van superar la 1a oposició per funcionari en la que es podien presentar dones, [Consuelo] va fer que es difongués des de les oficines Telègrafs de tot l’Estat als diaris locals els detalls de les discussions del parlament, d’aquesta manera va aconseguir reforçar l’opinió dels socialistes favorables que van imposar-se als conservadors del partit.
Cal dir que Clara Campoamor, va renunciar en les següents eleccions als 1rs llocs de les llistes en favor de candidats més joves, es va jubilar al 1932.
Aquesta part de la història del vot de la dona encara és poc coneguda i ha estat possible recuperar-la gràcies la feina feta des de l’Associació d’Amics del Telègraf, que amb membres com Victoria Crespo, Directora del Museu Postal Telegràfic de Arabaca (Madrid) fa anys que estan investigant.
Jordi Farré
Degà COETTC.- Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics de Telecomunicació de Catalunya.
President ACETT.- 1844, Associació Catalana d’Enginyers Tècnics de Telecomunicació.
Associat 340 AAT.- Asociación Amigos del Telégrafo.
Articles relacionats: Telegrafistes, pioneres i dones
Violeta, la periodista, telegrafista y dama roja que impulsó la liberación de la mujer a principios del XX
