Per JORDI FARRÉ / DEGÀ COETTC
Recentment, en una visita a Barcelona, vaig viure una experiència que encapsula a la perfecció la cruïlla en què es troba la mobilitat elèctrica: la tensió entre la percepció pública, sovint distorsionada, i la realitat tecnològica que avança imparable. En entrar a un aparcament del centre, vaig preguntar on era el carregador. La reacció de l’encarregat no va ser només de parlar-me amb hostilitat sobre els cotxes elèctrics, sinó que em va convidar a marxar. Va al·legar que “el gremi” hi era contrari i que preparaven un comunicat en contra. Vaig marxar, però no amb resignació, sinó amb la convicció que el nostre paper com a comunitat tècnica és més crucial que mai.
Aquest incident no és una simple anècdota. És un símptoma d’una perillosa barreja de desinformació i resistència al canvi que hem d’abordar amb dades, lògica i, sobretot, amb bona enginyeria.
La Paradoxa del Pàrquing: Una Visió a Curt Termini
Analitzem la postura de l’encarregat i el seu suposat “gremi”. Barcelona, com moltes altres grans ciutats europees, ha implementat una Zona de Baixes Emissions (ZBE) cada cop més estricta. Hi ha una clara raó política per impulsar aquesta tecnologia, i negar-s’hi és anar contra el curs dels temps. Qui són els clients principals d’un pàrquing al centre de la ciutat? Majoritàriament, persones que venen de fora, ja sigui per feina o per oci. Amb les restriccions als vehicles més contaminants, el parc mòbil que accedirà a la ciutat serà, per necessitat i per decisió política, progressivament més elèctric.
Rebutjar el vehicle elèctric no és una defensa del negoci; és un tret al peu. Negar-se a adaptar les infraestructures i, pitjor encara, adoptar una postura bel·ligerant, és girar l’esquena al client del present i, sobretot, al del futur. És una política que, lluny de protegir els interessos del sector, els condemna a l’obsolescència. L’oportunitat no rau en la resistència, sinó en l’adaptació: oferir serveis de valor afegit com la recàrrega intel·ligent, places reservades o tarifes especials.
L’Espectacle del Foc: Dades vs. Drama
L’argument estrella dels detractors és, sens dubte, el risc d’incendi. És cert, els incendis de bateries de liti són visualment espectaculars i la seva extinció requereix protocols específics. La tecnologia és nova i, com tota innovació, presenta reptes.
No obstant això, la realitat estadística desmunta per complet aquest alarmisme. Els incendis en vehicles de combustió són un degoteig constant i normalitzat. Cada dia, a la provincia de Barcelona, cremen cotxes tèrmics —que també tenen bateries amb electricitat— sense que això mereixi un titular. Són tan comuns que han perdut el seu valor noticiós. En canvi, per trobar imatges d’un cotxe elèctric en flames, sovint hem de recórrer a notícies d’àmbit internacional, precisament per la seva excepcionalitat.
Estudis d’agències de seguretat viària i emergències d’arreu del món (com l’Agència Sueca de Contingències Civils o la NTSB als EUA) confirmen que la probabilitat d’incendi en un vehicle elèctric és significativament menor que en un de combustió interna o fins i tot en un híbrid. La diferència és que un tipus de foc està socialment acceptat i l’altre, per ser nou, és injustament estigmatitzat.
Deixem que els Enginyers Treballin
I aquí és on entrem nosaltres, la comunitat tècnica i d’enginyeria. Cadascun dels reptes que planteja el vehicle elèctric —la seguretat de les bateries, l’optimització de la recàrrega, la gestió de la xarxa elèctrica o el reciclatge de components— no són barreres insalvables, sinó problemes d’enginyeria que ja s’estan resolent.
Molts col·legiats del COETTC dediquen el seu talent a dissenyar i projectar aquestes solucions. Des del desenvolupament de sistemes de gestió de bateries (BMS) més sofisticats que monitoritzen i prevenen la fuga tèrmica, fins al disseny de sistemes de refrigeració líquida i proteccions estructurals que aïllen les cel·les. Es treballa en químiques de bateria més segures, com les d’estat sòlid, i en protocols d’actuació per a equips d’emergència.
La solució a les pors no és la prohibició ni el rebuig, sinó l’anticipació i la innovació. Hem de confiar que els nostres enginyers i enginyeres, com ja han fet amb incomptables tecnologies que avui donem per descomptades, resoldran els reptes amb antelació, garantint una transició segura i eficient.
En lloc de construir murs basats en la por, hem d’estendre ponts de confiança basats en el coneixement. El futur de la mobilitat urbana és elèctric, no per caprici, sinó per necessitat política, mediambiental i eficiència energètica. I al COETTC tenim els professionals que ho faran possible. No deixem que una conversa en un pàrquing defineixi el debat; deixem que ho faci la bona enginyeria.
