La creixent i obligada digitalització dels tràmits amb la Generalitat, la nostra, s’ha convertit en un calvari per a una ciutadania farta de ser tractada com un conillet d’índies en un laberint digital sense sortida. El que hauria de ser un simple tràmit, com registrar un certificat, esdevé una peripècia que frega l’absurd, una prova de resistència que posa de manifest la manca de respecte i la prepotència d’una administració que ha decidit girar l’esquena als seus ciutadans.
President, vostè i el seu govern ens empenyen cap a una infraestructura telemàtica que no funciona, sense explicacions, sense campanyes informatives i sense la més mínima empatia. Hem passat de tenir persones expertes a cada registre, capaces de resoldre qualsevol dubte a l’instant, a obligar despòticament el ciutadà a enfrontar-se a una “conjunció planetària” tecnològica. Per tenir èxit, un ciutadà necessita que coincideixin un ordinador que funcioni, una connexió a internet estable, el navegador correcte amb els plugins actualitzats, un certificat digital vigent, que les galetes estiguin correctament configurades, que la sessió no caduqui, que la web de la Generalitat no estigui caiguda funcioni com s’espera i, per descomptat, entendre una interfície -l’Administració- que canvia amb cada legislatura i que ni els mateixos funcionaris amb 10 triennis d’experiència arriben a comprendre.
Això no és progrés, és un abús d’autoritat. És l’expressió màxima d’una administració opressora que ha traslladat tota la seva responsabilitat a l’administrat. Si el sistema falla, el problema és del ciutadà. Si la plataforma és incomprensible, l’ignorant és el ciutadà. Si després de múltiples intents el tràmit no es completa en un termini de deu dies, la negligència és del ciutadà. Ja n’hi ha prou.
Rebre una notificació per correu electrònic amb un assumpte com aquest:
S’ha produït un canvi d’estat al cas, PN1F3ZX8-1
Això no és comunicar, és tractar les persones com si fossin ordinadors. Un avís al mòbil o un correu electrònic no poden substituir un registre oficial i fefaent. La llei hauria d’emparar el ciutadà, no deixar-lo a la intempèrie digital.
Exigim un canvi radical. Si un tràmit telemàtic no funciona, ha de ser un treballador de l’administració qui l’introdueixi al sistema. Darrere de cada registre d’un ciutadà hi ha d’haver un especialista, no un algoritme indiferent. L’àrea privada ha de ser intuïtiva i estable, i si es necessita ajuda, la solució no pot ser un laberint de cues telefòniques infinites.
Hem superat amb escreix la vella maledicció, “Tinguis plets i el guanyis”.
Ara podem dir: “Tinguis que registrar un document” [i no ho aconsegueixis]
Però l’abast d’aquesta catàstrofe va molt més enllà del turment individual. Parlem d’un fre directe a l’activitat econòmica. Autònoms, pimes i empreses que no poden registrar la finalització d’un servei o l’entrega d’un producte, simplement, no poden facturar. Sense registre, no hi ha factura. I sense factura, no hi ha vida econòmica.
Aquesta paràlisi burocràtica es tradueix en una caiguda directa de la recaptació d’impostos com l’IVA i l’impost de societats. És un tret al peu autoinfligit a les arques públiques. Cada empresa que no pot cobrar, cada projecte que es queda en un llimb digital, és una pèrdua per al PIB català, un pas més cap al tancament d’empreses i la destrucció de llocs de treball. És l’absurd en la seva màxima expressió: una administració que, en el seu afany per una digitalització mal entesa, asfixia l’economia que hauria de servir.
Ja no només hem abandonat a les persones grans i als infants, sinó que també hem abandonat a la resta dels administrats, convertits en experts a la força d’una burocràcia digital hostil.
Senyor President, faci la prova. Intentí registrar un document. Faci servir els serveis telemàtics que ens està obligant a utilitzar. Salvi’ns d’aquesta tortura. Que torni l’atenció humana, que torni l’analògic com a garantia i dret, no com una relíquia del passat.
Volem ser ciutadans, no usuaris abandonats a la nostra sort.
Jordi Farré
Degà del COETTC
